El càncer de mama és el més freqüent entre les dones de Catalunya. A Espanya, el 2022, hi va haver 34.750 diagnòstics i, d’aquestes dones, un 64% va ser sotmès a una mastectomia (SEOM, 2022).
Des de la visió mèdica, la reconstrucció mamària s’ofereix com a resposta al trauma físic i psicològic. Tot i això, nombrosos estudis i perspectives feministes denuncien la pressió estructural per prioritzar la reconstrucció com a única opció estèticament “acceptable”, obviant l’elecció d’“anar plana”.
Moltes dones expressen incertesa, penediment i insatisfacció després de sotmetre’s a una reconstrucció mamària (Chen et al., 2010; Lee et al., 2016; Sepucha et al., 2019; Sugrue, 2021; Hontanilla, 2021). Això posa de manifest un procés de decisió complex, marcat per violències estructurals i de gènere, que condiciona l’experiència i la llibertat de les pacients.
- Objectiu de la recerca
Resoldre la pregunta d’investigació:
Com modificar la pressió estètica que viuen les dones mastectomitzades respecte a la reconstrucció mamària? - Accions principals
- Revisió de literatura científica i feminista sobre reconstrucció mamària i gènere.
- Anàlisi de les microviolències i del circuit assistencial que influeix en la presa de decisions.
- Recollida de testimonis i experiències de dones mastectomitzades.
- Generació de propostes per a un model d’atenció més inclusiu i respectuós.
- Impacte esperat
- Visibilitzar la pressió estètica que recau sobre les dones mastectomitzades.
- Promoure circuits assistencials més lliures, informats i respectuosos amb totes les opcions.
- Obrir el debat sobre salut, gènere i violències estructurals en l’àmbit oncològic.
- Col·laboracions
- Fundació Infermeres Barcelona
- Professionals i investigadores en salut, feminisme i oncologia
